-Allò que la Transició s’endugué

-Antoni Janer recupera la història amagada de les Illes Balears a ‘Memòria d’una amnèsia’, publicada per Nova Editorial Moll

-El llibre el presentaran Cristina Ros, Tomeu Canyelles i l’autor dijous 20 a la llibreria Quars de Palma

“No poden posar-nos al costat dels qui fan la història, sinó al servei dels qui la pateixen”. Aquesta frase de l’escriptor d’origen menorquí Albert Camus, el poema de Miquel López Crespí Els nostres morts i la fotografia de la militant comunista assassinada el 1937 Aurora Picornell que fou exqueixada pel president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, i que apareix a la portada, encapçalen el llibre d’Antoni Janer Torrens Memòria d’una amnèsia. La historia amagada del franquisme a les Balears, que fa un recorregut exhaustiu per aquesta etapa del passat de l’arxipèlag, arraconada per la Transició, en ser amnistiats els crims de la dictadura. La presentació d’aquest volum, publicat per Nova Editorial Moll amb pròleg de Llorenç Capellà i amb el suport del Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics, tendrà lloc dijous 20 a les 18.30 a la llibreria Quars (carrer Perellades, 12, Palma), a càrrec de la periodista Cristina Ros, l’editor Tomeu Canyelles i l’autor.

Són 75 reportatges, publicats inicialment a l’Ara Balears, però molts dels quals Janer ha ampliat o, fins i tot, reescrit de dalt a baix, per a incorporar-hi les aportacions més recents, i que parteixen de més d’un centenar d’entrevistes. Dividida en nou apartats: la guerra civil, els repressors, les víctimes, l’exili, les Balears i la II Guerra Mundial, la postguerra, la lluita antifranquista, la repressió cultural i la Transició -que ell posa, significativament, amb un interrogant-, Memòria d’una amnèsia ens desvetlla personatges i episodis insòlits dels nostre passat recent, entre els quals la vida de novel·la del maçó i comunista ‘Ateu’ Martí, l’estada de Rafael Alberti a Eivissa, la colònia penitenciària de Formentera que fou un veritable infern, la presència de la Legió Còndor alemanya al port de Pollença, els suborns als generals de Franco gestionats per Joan March o l’anarquista menorquí -Cristòfol Pons- que intentà matar Franco.

«Contau el que va passar l’any 1936 perquè ho diran i no ho creuran». Aquesta frase, que apareix a la tomba de Climent Garau -el darrer batle republicà de Porreres, afusellat juntament amb sis dels seus regidors-, ha servit d’esperó Antoni Janer Torrens per a plantejar-se què era el que no ens estàven contant, en aquestes illes a on, aparentment, mai no passava res, i a les quals el ‘boom’ turístic, que tan bé li va venir al franquisme com a font d’ingressos i per a rentar la seva imatge, semblava haver fet taula rassa amb el passat. Amb l’exemple de l’experiència viscuda a Xile, respecte a la seva dictadura, Janer ha volgut trencar, amb el present treball, el silenci establert per la Transició, en ares de la reconciliació, respecte a episodis vergonyosos de la història de l’arxipèlag. La impunitat dels botxins o l’existència de morts encara en fosses comunes posen de relleu la necessitat de dignificar la memòria democràtica de les Illes Balears.

Antoni Janer Torrens (sa Pobla, Mallorca, 1978) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. El 2001 va guanyar un premi de periodisme d’investigació de la fundació Fundeso, que li va permetre fer una estada de mig any a Xile. Com a periodista, col·labora habitualment a l’Ara Balears i a la revista Sàpiens. També ha treballat per a IB3 Ràdio i en les publicacions Clío, Historia y Vida, Memoria, Presència i El Temps. Plasma totes les seves curolles intel·lectuals al web www.antonijaner.com. És autor dels llibres Grècia, el naixement de la democràcia (2015), Roma i els fonaments del nostres món (2015) i Mitologia per a profans (2019).

A Nova Editorial Moll, Antoni Janer va publicar el 2022 La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears, llibre al qual ja arreplegava 85 reportatges publicats a l’Ara Balears, posant al descobert aspectes pot ser no tan amables d’aquesta activitat, entre les quals com ha afectat als espais naturals, la multiplicació de cotxes i autopistes o la folklorització de la cultura popular.

“Valuosa mostra d’allò que en diríem periodisme d’identificació. M’explico: desborda els límits temàtics i acaba fent, de la història del turisme o de la guerra, la història d’un poble” (Del pròleg de Llorenç Capellà).